Sóc la Laura, tinc 27 i sóc mestra!

La Marta i jo ens coneixem fa més de deu anys, juntes hem compartit infinitats d’estius i gràcies a ella i els seus viatges vaig començar a sentir curiositat per Àfrica. Fa anys que somio en viatjar a aquest continent i conèixer la seva gent i finalment aquest 2020 ha estat possible!

A l'Àfrica el temps es para, no hi ha pressa, no hi ha rellotges, només hi ha colors, nens preciosos i molta necessitat. Allà em vaig enamorar de la Hadja, una nena tímida i curiosa que em va agafar la mà el primer dia i em protegia quan passava l’única moto del poblat. La Flores un dia em va dir “aquí tu no adoptes als nens, els nens t’adopten a tu”, i la Hadja em va adoptar a mi.

Allà he descobert sentiments que no havia sentit mai. Allà a primera vista la gent és feliç, perquè tothom sempre riu, sempre et saluden i es preocupen per tu i la teva família, sempre pregunten per la família. Però si mires els ulls de les dones pensatives, quan estàs uns quants dies al seu costat i les observes, veus que no, que aquesta felicitat és superficial i que hi ha molta necessitat, de tota mena.. Les dones necessiten ser autosuficients, les famílies necessiten recursos econòmics i sanitaris per tenir una millor qualitat de vida i els nens i nenes necessiten educació. Coses tan bàsiques pel primer món, allà no existeixen. I a vegades.. somriuen més que nosaltres.

De l’Àfrica tornes feliç, però tornes molt remogut, tornes trist, melancòlic, amb un nus a l’estómac que no te’l treus fàcilment. Tothom hauria de viatjar a l’Àfrica, no només per viure l’experiència i conèixer món, que és espectacular! Si no per sentir aquesta bogeria de sentiments al tornar, i transformar-la amb accions útils, és importantíssim estar connectat amb el món sencer. Nosaltres som rics perquè hi ha gent molt pobre i no és just que visquem aïllats de tot això, el mínim que podem fer és ajudar, ajudar i ajudar, i sense esperar res a canvi. Quan viatges a l’Àfrica i connectes com ho fa “Àfrica Increïble”, ja no vius mai més igual, ja no hi ha marxa enrere, sempre tindràs un llaç amb allò que has viscut allà, sentiràs per sempre que una part d’Àfrica la portes dins i per tant que és part de tu, i és per això que sempre intentaràs aportar el teu granet de sorra i cuidar-la, perquè també serà casa teva.

Gràcies per tot Marta i Flores.
Gràcies Hadja.